Jorge Javier Vázquez psicoanalizado por Lacan

No sé si Juan Carlos Rubio tenía en mente a Lacan cuando convirtió el libro autobiográfico de Jorge Javier en un musical que juega a ser una sesión psicoanalítica. En vez de diván, una butaca blanca, y en vez de Sigmund Freud una terapeuta que J.J. rebautiza como Sigmunda.
Para los que no han visto el espectáculo, la trama puede resumirse así: J.J. acude a terapia abrumado por la angustia y un sueño recurrente que no sabe interpretar en el que un hombre mayor le canta en un francés que no entiende. Tras un largo buceo en los recuerdos de infancia y adolescencia en los que la madre aparece como referencia continuada, el enigma inicial se resuelve al recuperar unos viejos discos del padre fallecido entre los que figura uno de Charles Aznavour y la canción Les comediants que se le aparecían en el sueño. [+]

Com seria el món si no existís Linus Torvalds

S’acaben de complir 25 anys del naixement de Linux. Els primers 25 anys. Però quan va néixer tothom es va riure d’un sistema operatiu lliure i obert desenvolupat com a hobby per un al·lot finlandes de vint-i-un anyets. Un friki que només duia un any programant en C i que s’entestà en convertir el sistema Minix, apte per estudi i investigació, en tot un sistema plenament funcional. Eren els temps de Microsoft, ja us podeu imaginar l’escepticisme amb què va ser rebut. Només quatre gats saludaren l’invent.
En aquest quart de segle, el seu primer quart de segle, Torvalds i els seus col·legues han canviat la nostra vida. La quotidiana i l’altra, la que està feta de valors, cultura i ideologia. [+]

#Pray for burkini

Francia, país laico que hace gala de su jacobinismo. Necesita recordarnos que descendemos de su Revolución, que Occidente es la Marsellesa. Mientras media Europa sigue coqueteando con anacrónicas monarquías (Gran Bretaña, Bélgica, España, países nórdicos y más), Francia exhibe la cabeza guillotinada de María Antonieta y Luis XVI. Los franceses son los putos amos, y por esto quieren demostrar al mundo que lideran la guerra internacional contra el ISIS o Boko Haram. En África o Siria. Francia es el país de lanza europeo contra el seguidista norteamericanismo de media Europa: no estuvieron en primera línea de la invasión de Irak capitaneada por Bush y sus secuaces Blair y Aznar pero ahora Hollande quiere recuperar el tiempo perdido. No hay discurso oficial más intransigente y xenófobo en Europa que los de Sarkozy o Le Pen. A por ellos, los musulmanes que quieren atentar contra el corazón de nuestra civilización. [+]

Com seguir cent webs i llegir-les amb un cop d’ull

T’agrada consultar uns quants diaris. Ara, Ultima Hora, ctxt, La Vanguardia, eldiario.es, El Mundo, lamarea.com, El País i tants d’altres. Ho fas esporàdicament i de forma desordenada: massa fonts informatives per gestionar-les amb comoditat. Així, acabes llegint un o dos diaris. Però queden els blogs, les pàgines personals i webs que tracten temes que t’interessen. Un càstig, una maldició, una heroïcitat.
Abrumador. El que hauria de ser una experiència gratificant i enriquidora es converteix en un exercici de superivència: com seguir tants fils sense haver de descartar-ne un munt cada dia? [+]

Què faràs després de morir?

La vida és una postergació permanent. De petits ja ens ensenyen a procastinar: “i tu, què vols ser quan siguis gran?” I ens passam la infància somniant en un futur que ens queda encara tan lluny, amb les primeres formacions d’angoixa com a companyes. Què vull, què puc ser. Podré, no podré. Els primers símptomes d’impotència: som massa petits i ingenus per gestionar la immensitat del futur. Per això recorrem a la mentida o la fantasia més sobreactuada. Serem milionaris, com a poc. Un desig per altra banda heredat dels majors.
I ens feim adolescents i els reptes són encara més aclaparadors: ens toca decidir estudis superiors o no, cercar parella, projectar la nostra sexualitat. Donaré la talla, estaré a l’alçada de les circumstàncies. [+]

Per què les medicines alternatives seguiran creixent

Homeopatia, gestalt, kinesiologia, coaching, constel·lacions familiars, acupuntura, quiropràctica, ioga, macrobiòtica, astrologia, aromateràpia, reiki, psicoanàlisi… i cinquanta sistemes més (psicosomàtics, holístics, energètics), tots ficats al mateix sac. Al mateix sac on els seguidors obedients de la medicina convencional (alopàtica, química, tecnològica) els condemnen, titllats d’estafa, primitivisme màgic, superstició, presa de pèl, venedors de fum o simplement placebo. [+]

Millie Brown, la exorcista buena de Stranger Things

Vale, la serie es entretenida y se ve con gusto. Tiene misterio, suspense, amor adolescente, aventuras de niños. Recuerda a Spielberg, Stand by me, Los Goonies, Stephen King y cincuenta iconos más de los 80, meticulosamente programados para que aparezcan en la serie al ritmo de la nostalgia que despierta en los treinta/cuarentañeros, el público a quien va dirigida la serie.
También es cierto que su lanzamiento en pleno verano ha coincidido con un bajón general de la parrilla, y este desierto la ha beneficiado. Stranger Things está de moda, todos hablan bien de ella. A su favor, los pocos capítulos de esta primera serie, que facilitan su consumo y evitan el desgaste. [+]

Mumare i el boom turístic

Cotxes de lloguer per tot arreu, iots a vessar, megacreuers que descarreguen tones de turistes, carrers i botigues saturats, parcs temàtics, grans superfícies, platjes… Res a afegir a l’actual invasió que notam per poc que ens moguem i que, ai, les estadístiques certifiquen. I poc es pot dir que no s’hagi dit sobre l’altra explotació. A més d’explotar els recursos i el territori, la indústria hotelera explota els treballadors: horaris infinits, sous esquifits. Així funciona el miracle econòmic espanyol i la recuperació de la contractació a les comunitats turístiques com són ara Eivissa i Mallorca (Menorca és cas apart). Els gran hotelers no reinverteixen els guanys en la societat i al final l’ecotaxa acabam pagant-la els indígenes. I ningú s’escandalitza en veu alta, fora les organitzacions ecologistes, per por a perdre el tren de la recuperació. Potser, si Turquia, Egipte o Tunísia no neutralitzen el terrorisme, l’estiu que ve sigui encara més ple de turistes low cost / tot inclòs. [+]

Toots Thielemans

Compositor, guitarrista, aristócrata belga, Jean-Baptiste Frédéric Isidor Thielemans (1922-22 de agosto de 2016) se ha ido a los 94 años.
Se había retirado a los 92. No está mal.
Colaboró con Miles Davis, Ella Fitzgerald, Benny Goodman, Steve Wonder o Charlie Parker, ¿qué tal? [+]