en despuesdegoogle

Contra els mòbils

Fins ara els principals capdavanters de la creuada eren els pares i els mestres dels nins que arribaven a la preadolescència. Incapaços de gestionar un nou escenari pel que no estam entrenats (cap dels nostres pares o mestres ens va ensenyar amb paciència i criteri a integrar-los a la nostra infància, com sí feren amb l’electricitat o el gas), la reacció d’aquest grup humà sol ballar entre la por, la confusió i la repressió. Batalla perduda perquè a la majoria de casos tot es redueix a un pla de postergació: retrassar en uns mesos l’inevitable: els nins de 12 anys acaben tenint el mòbil que molts dels seus amics i companys ja tenen.
Arriba el moment de la legislació. A les cases, els pares imposen normes sempre restrictives, com és ara: no es pot treure el mòbil a la taula mentres dinam o sopam, o: s’ha de desconnectar tot d’una que el nin es colga al llit. A les escoles, les acotacions poden ser més estrictes per la distància emocional que hi ha entre professor i alumne i perquè les normes venen homologades per una autoritat burocràtica i impersonal que limita la possibilitat de revolta. Prohibit l’ús del mòbil a l’aula, i punt. Aquesta és la tendència dominant, reivindicada i aplicada amb convicció per molts professors, tot i què fa anys que existeix una cada cop més abundant oferta de software educatiu en forma d’apps per emprar el mòbil com a eina d’aprenentatge, dintre i fora de l’aula. De fet, els principals LMS i CMS como Moodle, Edmodo o WordPress tenen de fa temps versió mòbil.

Així les coses, la polèmica és lluny d’haver-se estabilitzat. És cert que, per la inèrcia que imposa l’esgotament, vivim un cert impasse on ambues parts es conformen amb l’actual statu quo. Els nins aferrats als mòbils, els pares i els professors mantenint els espais de convivència allunyats de la maquineta.
Però hi ha moviments. La generació que ha perdut poder i autoritat a mans d’un telefonet no està disposada a signar una treva que pot semblar humiliant. I torna l’esperit neoludita. Dos exemples ben recents:
1. La Universitat de les Illes Balears prohibeix els mòbils a l’aula:

“Per normativa, a partir d’ara els dispositius electrònics no tenen cabuda a les aules, tret que hi hagi un informe previ de l’ Oficina Universitària de Suport a Persones amb Necessitats Especials de la UIB que ho autoritzi, que el professor ho permeti o que hi hagi un motiu prou important, explica l’ acord normatiu aprovat pel Consell de Govern, pel qual s’aproven les normes reguladores de l’ús de dispositius a les aules de la universitat balear.
Qui empri el mòbil a classe ha de saber que el professor pot abandonar l’aula o, en cas extrem, sol·licitar al degà o director de l’escola pertinent la incoació del tràmit perquè s’obri el procediment informatiu o disciplinari corresponent.”

2. Un bar bloquea la señal de los móviles para que sus clientes hablen entre ellos

Aquesta regressió anirà a més, malgrat l’avanç exponencial de la tecnologia mòbil. De fet ja vivim instal·lats en una doble moral, semblant a la que afecta realitats molt més sagnants, com la prostitució o la droga. Per una banda, la indústria i el comerç nodreixen els nins amb més i més estímuls, per una altra banda els pares i professors miren en una altra direcció.
Excepte quan tenen un problema amb la configuració o ús d’una determinada app. Aleshores consulten als nins.

deja tu comentario

Comentario