Com seguir cent webs i llegir-les amb un cop d’ull

T’agrada consultar uns quants diaris. Ara, Ultima Hora, ctxt, La Vanguardia, eldiario.es, El Mundo, lamarea.com, El País i tants d’altres. Ho fas esporàdicament i de forma desordenada: massa fonts informatives per gestionar-les amb comoditat. Així, acabes llegint un o dos diaris. Però queden els blogs, les pàgines personals i webs que tracten temes que t’interessen. Un càstig, una maldició, una heroïcitat.
Abrumador. El que hauria de ser una experiència gratificant i enriquidora es converteix en un exercici de superivència: com seguir tants fils sense haver de descartar-ne un munt cada dia? [+]

Què faràs després de morir?

La vida és una postergació permanent. De petits ja ens ensenyen a procastinar: “i tu, què vols ser quan siguis gran?” I ens passam la infància somniant en un futur que ens queda encara tan lluny, amb les primeres formacions d’angoixa com a companyes. Què vull, què puc ser. Podré, no podré. Els primers símptomes d’impotència: som massa petits i ingenus per gestionar la immensitat del futur. Per això recorrem a la mentida o la fantasia més sobreactuada. Serem milionaris, com a poc. Un desig per altra banda heredat dels majors.
I ens feim adolescents i els reptes són encara més aclaparadors: ens toca decidir estudis superiors o no, cercar parella, projectar la nostra sexualitat. Donaré la talla, estaré a l’alçada de les circumstàncies. [+]

Per què les medicines alternatives seguiran creixent

Homeopatia, gestalt, kinesiologia, coaching, constel·lacions familiars, acupuntura, quiropràctica, ioga, macrobiòtica, astrologia, aromateràpia, reiki, psicoanàlisi… i cinquanta sistemes més (psicosomàtics, holístics, energètics), tots ficats al mateix sac. Al mateix sac on els seguidors obedients de la medicina convencional (alopàtica, química, tecnològica) els condemnen, titllats d’estafa, primitivisme màgic, superstició, presa de pèl, venedors de fum o simplement placebo. [+]

Millie Brown, la exorcista buena de Stranger Things

Vale, la serie es entretenida y se ve con gusto. Tiene misterio, suspense, amor adolescente, aventuras de niños. Recuerda a Spielberg, Stand by me, Los Goonies, Stephen King y cincuenta iconos más de los 80, meticulosamente programados para que aparezcan en la serie al ritmo de la nostalgia que despierta en los treinta/cuarentañeros, el público a quien va dirigida la serie.
También es cierto que su lanzamiento en pleno verano ha coincidido con un bajón general de la parrilla, y este desierto la ha beneficiado. Stranger Things está de moda, todos hablan bien de ella. A su favor, los pocos capítulos de esta primera serie, que facilitan su consumo y evitan el desgaste. [+]

Mumare i el boom turístic

Cotxes de lloguer per tot arreu, iots a vessar, megacreuers que descarreguen tones de turistes, carrers i botigues saturats, parcs temàtics, grans superfícies, platjes… Res a afegir a l’actual invasió que notam per poc que ens moguem i que, ai, les estadístiques certifiquen. I poc es pot dir que no s’hagi dit sobre l’altra explotació. A més d’explotar els recursos i el territori, la indústria hotelera explota els treballadors: horaris infinits, sous esquifits. Així funciona el miracle econòmic espanyol i la recuperació de la contractació a les comunitats turístiques com són ara Eivissa i Mallorca (Menorca és cas apart). Els gran hotelers no reinverteixen els guanys en la societat i al final l’ecotaxa acabam pagant-la els indígenes. I ningú s’escandalitza en veu alta, fora les organitzacions ecologistes, per por a perdre el tren de la recuperació. Potser, si Turquia, Egipte o Tunísia no neutralitzen el terrorisme, l’estiu que ve sigui encara més ple de turistes low cost / tot inclòs. [+]

Toots Thielemans

Compositor, guitarrista, aristócrata belga, Jean-Baptiste Frédéric Isidor Thielemans (1922-22 de agosto de 2016) se ha ido a los 94 años.
Se había retirado a los 92. No está mal.
Colaboró con Miles Davis, Ella Fitzgerald, Benny Goodman, Steve Wonder o Charlie Parker, ¿qué tal? [+]

Louis C.K. vs Louie

Louis C.K. es un cómico que puede recordar a Lenny Bruce (1925-1966), aquel monologuista autodestructivo que Dustin Hoffman llevo al cine en 1974. Por su ácido sentido del humor políticamente incorrecto y su gusto por la provocación. Insolentes y obscenos, Louis C.K. tiene a su favor una inmensa humanidad proporcional a su volumen y su peso. Y dos hijas, que asume con la eficiencia de un padre soltero como no existían hasta hace poco. [+]

Contra els mòbils

Fins ara els principals capdavanters de la creuada eren els pares i els mestres dels nins que arribaven a la preadolescència. Incapaços de gestionar un nou escenari pel que no estam entrenats (cap dels nostres pares o mestres ens va ensenyar amb paciència i criteri a integrar-los a la nostra infància, com sí feren amb l’electricitat o el gas), la reacció d’aquest grup humà sol ballar entre la por, la confusió i la repressió. Batalla perduda perquè a la majoria de casos tot es redueix a un pla de postergació: retrassar en uns mesos l’inevitable: els nins de 12 anys acaben tenint el mòbil que molts dels seus amics i companys ja tenen.
Arriba el moment de la legislació. A les cases, els pares imposen normes sempre restrictives, com és ara: no es pot treure el mòbil a la taula mentres dinam o sopam, o: s’ha de desconnectar tot d’una que el nin es colga al llit. A les escoles, les acotacions poden ser més estrictes per la distància emocional que hi ha entre professor i alumne i perquè les normes venen homologades per una autoritat burocràtica i impersonal que limita la possibilitat de revolta. Prohibit l’ús del mòbil a l’aula, i punt. Aquesta és la tendència dominant, reivindicada i aplicada amb convicció per molts professors, tot i què fa anys que existeix una cada cop més abundant oferta de software educatiu en forma d’apps per emprar el mòbil com a eina d’aprenentatge, dintre i fora de l’aula. De fet, els principals LMS i CMS como Moodle, Edmodo o WordPress tenen de fa temps versió mòbil. [+]